Ruta dels avencs de la Febró

Breu explicació

Recorregut pel vessant sud de les Muntanyes de Prades que condueix als avencs de la Febró, un dels punts més característics d’aquestes muntanyes.

Itinerari de curta durada, per fer en un matí. El camí parteix des del poble de la Mussara, s’enfila cap al Pla de l’Agustench i planeja fins als avencs de la Febró i les seves coves. Continua per la Serra de’n Garcia i finalitza amb la visita al Pou de gel.

Descripció de la ruta

La ruta comença al poble de la Mussara. Abans d’iniciar l’excursió és recomanable visitar les runes de les cases i apropar-se a les Airasses, des d’on es pot gaudir d’una àmplia vista del Camp de Tarragona, fins i tot, als matins dels dies ben clars d’hivern es poden divisar les illes Balears.

L’itinerari s’inicia passada la bassa del poble, en direcció ponent. Es segueixen els murs de pedra seca, on el camí també està marcat per senyals blaves i grogues. A uns 350 metres del poble es troba la cisterna de la Mussara (aljub), d’on els mussarencs s’abastien d’aigua. Des de les vores del camí podem observar poblacions de pi roig (Pinus sylvestris) i de roure de fulla petita (Quercus faginea).

El recorregut descendeix en direcció a les dues torres elèctriques. En creuar el barranc, es deixa de seguir les marques blaves i grogues. El camí transcorre vora d’en Mas d’en Peiró (en runes), prop del qual hi ha un jaciment arqueològic on s’hi ha trobat multitud de restes de ceràmica de l’edat de bronze. També s’hi poden observar les Roquines (manifestació calcària a flor de terra). Un cop s’arriba a les torres elèctriques, cal agafar la carretera cap a la dreta, en direcció nord: Al marge de la carretera s’emplaça la font de la Paua, seca durant bona part de l’any.

En arribar a un encreuament de carreteres, s’ha de seguir avançant cap a la dreta en direcció Vilaplana. Tot seguit cal prendre la primera pista forestal a la esquerra, just davant d’una esplanada.

El camí segueix vorejant unes repoblacions de pi pinastre (Pinus pinaster). Al cap d’uns metres, s’uneix a un altre viarany. Cal girar cap a l’esquerra seguint el camí marcat amb triangles grocs. Poc a poc, el sender va ascendint fins arribar al pla de l’Agustench. Allí hi ha un encreuament on un pal indicador assenyala el camí a la Febró. A uns 80 metres s’ha d’agafar un senderó que surt a la dreta, indicat amb senyals grocs i blancs.

El recorregut arriba als avencs de la Mussara, una enorme esquerda (d’uns 250 m de llarg per 25-30 m de fondària) oberta al terra on al tons de la qual s’obren els avencs pròpiament dits i diverses coves.

Els avencs es van formar per dissolució càrstica. A mes a mes de l’interès hidrogeològic i bioespeleològic que representen aquestes forrnacions naturals, és un indret que des del punt de vista històric té la seva importància. Es diu que a meitats del segle passat aquests avencs van servir de refugi d’lgnès de Vilaplana, contrabandista i conspirador liberal. Hi guardava mercaderies, fins i tot hi va amagar el general Prim i altres polítics. Sembla que l’lgnès va ser qui va espoliar els avencs d’estalagmties i estalactites per vendre-les a gent adinerada de Reus.

Des dels avencs es divisa en direcció nord el Picorandan de Capafonts. El camí continua baixant seguint les marques grogues i blanques, travessa el barranc i s’enfila una mica.

Una mica més endavant apareix una petita pedra al voltant del cingle. A l’esquerra es divisa una esllavissada i a la dreta hi ha el grau dels Avencs per anar a la Febró. Per seguir el recorregut no s’ha de baixar pel grau. Uns 20 metres més enrere, a mà esquerra surt un petit senderó no massa evident marcat amb fites, entre un triangle groc i les marques grogues i blanques.

Cal prosseguir per aquest senderó que transcorre a prop del cingle on hi ha alguna fita que acaba de guiar. Més endavant es troba algun roure de fulles molt amples, una rotllana de pedres i un arbre mort al terra, el qual indica la direcció que cal prendre.

A uns 20 metres hi ha un pi roig de gran port. Aquí comença la pista forestal que s’ha de seguir. Els marges es troben recoberts de nombroses espècies vegetals característiques de la zona com el ginebró, la flor del panical, l’espígol, el coixinet de monja. La pista duu a una altra pista per on continuem recte. Més endavant, a uns 500 metres el camí es troba amb una altra pista, al punt on hi ha un cartell de prevenció d’incendis. Per continuar cal agafar la pista de l’esquerra.

Uns 150 metres més endavant, a mà dreta, comença un sender marcat amb fites. El corriol condueix a la pista per on passa el GR. El camí continua a l’altra banda. Des d’aquest punt es té una bona vista de la Mussara i s’hi pot trobar algun arbre de forma curiosa. Més enllà el sender passa pel costat d’una bassa dels bombers folrada de pedra.

Per acabar el recorregut es pot visitar les ruïnes del mas del Pou i el pou de fel que li dóna nom, al seu costat, a l’esquerra del camí. Aquest dona nom a la serra que travessa l’itinerari. El pou va ser construït a principis del segle XV i posteriorment es va fer el mas. Va estar en funcionament fins a la meitat del segle XIX, permetent emmagatzemar-hi uns 700 m3 de gel aproximadament, avui el sostre i les voltes que el sostenien han desaparegut, però podem observar el gran cilindre cobert de vegetació.